lunes, 1 de abril de 2019

Educaplay a l'aula

Educaplay és un portal per a la creació d'activitats educatives multimèdia. En l'actualitat, s'ha convertit en una plataforma de referència per a la comunitat educativa global.

Què caracteritza a Educaplay d'altres ferramentes 2.0?
Educaplay tracta de facilitar als professors l'elaboració d'activitats d'aprenentatge efectives per a la seua aplicació a les classes.

Mapes, mots encreuats, dictats, presentacions, sopes de lletres, diàlegs, test, adivinanzas... ideats per docents, curiosos o apassionats de les TIC han fet que www.educaplay.com siga una enorme fàbrica de talent i innovació.

Només cal registrar-se i començar a crear la teua pròpia activitat. També hi ha un banc de recursos d'accés públic que es pot participar des de l'espai web d'Educaplay, a través d'un enllaç o inclús compartir a través del codi html.

Vos recomane el següent video de youtube per aprendre a utilizar Educaplay:

Sonet XXIII de Garcilaso de la Vega i el retrat renaixentista de la Venus de Botticelli

La relació entre la poesia de Garcilaso de la Vega amb el pictòric brinda una perspectiva útil per a la comprensió de la poesia garcilasiana, ja que permet descriure alguns aspectes de la profunda renovació a què el toledà sotmet la poesia castellana en el llindar del Renaixement castellà. 

En concret, les primeres dos estrofes del Sonet XXIII troben el seu correlat en la representació de la Venus de Botticelli. 

La rosa evoca la passió que està present per mitjà de la mirada de la Venus i l'assutzena qual puresa i innocència es pot veure en la posa d'aquesta. Quant a la descripció del seu cabell, l'evocació garcilasiana de la cabellera de la jove és més detallada i procura posar davant dels ulls del lector el moviment que l'anima. Finalment, es descriu el coll blanc i estirat, relacionant novament la bellesa d'esta dona amb la de l'obra del pintor florentí. 

En resum, tant la de Garcilaso com la de Botticelli responen al model de "donna angelicata" (dona bellíssima i angelical) recreada per poetes i pintors renaixentistes perquè aquest és el cànon de la bellesa femenina que triomfa en el Renaixement. 

domingo, 31 de marzo de 2019

Llenguatje de 'La Celestina'

En aquesta obra es combina el llenguatge culte, adornat amb figures retòriques i tòpics literaris, i el llenguatge popular i viu, ple de refranys i d'expressions que reflectixen la naturalitat de la parla col·loquial. 

Sobre les figures retòriques, destaca l'ús de la personificació (“Cierra la ventana e dexa la tiniebla acompañar al triste y al desdichado la ceguedad”), la paronomàsia (“Cómo templará el destemplado...?”), la hipèrbole (“Como Melibea es grande, no cabe en el coraçón de mi amo, que por la boca le sale a borbollones”), la comparació o el símil (“Digo que me alegro destas nuevas, como los cirujanos de los descalabrados”), l'anàfora (“Por Dios la creo, por Dios la confiesso”), o la metonímia (“Si tú sintiesses mi dolor, con otra agua rociarías aquella ardiente llaga, que la cruel frecha de Cupido me ha causado”), entre altres.

Quant als refranys, voldria mencionar alguns: “Ser tres al mohíno” (Celestina es referix que són tres -Celestina, Sempronio i Pármeno- contra un -Calisto), “no ay cosa peor que yr tras desseo sin esperança de buen fin e especial” (Pármeno considera que no hi ha pitjor cosa que voler quelcom sabent que no hi ha esperances d'aconseguir-ho).

Així mateix, en tot l'Acte I, abunden les al·lusions eròtiques o sexuals (a vegades molt explícites i altres encobertes baix expressions humorístiques de doble sentit): la descripció de Calisto sobre la forma del pit de Melibea (“la redondez e forma de las pequeñas tetas”) o la conversació entre Pármeno i la Celestina (“tal donayre passamos, de tal manera la tomé, assí la besé, assí me mordió, assí la abracé, assí se allegó”), per exemple.